Guillem D’Efak, aborda el paper dels museus com a actius per a la salut i el benestar individual i comunitari. Argumenta que les arts posseeixen un “superpoder” o “màgia” que genera emocions i connexions, sent fonamentals per a la supervivència i evolució humana, no un luxe. D’Efak promou una concepció de la salut basada en el model biopsicosocial de l’OMS (físic, psíquic i social), assenyalant que la majoria de les malalties tenen un origen social i requereixen solucions socials. En aquest sentit, identifica als museus, escoles i biblioteques com a “actius comunitaris de salut”. Distingeix entre “arts i salut” (beneficis intrínsecs) i “arts en salut” (intervencions amb objectius de salut específics). Per a aquestes últimes, emfatitza la necessitat de cocreación amb professionals de la salut, participació dels usuaris i una avaluació rigorosa per a generar evidència, com es va demostrar en un programa del MNAC amb nens amb càncer que va revelar beneficis inesperats per als pares. Conclou que l’ús metodològic de les arts pot potenciar el seu impacte, especialment en termes d’equitat, en aconseguir a persones que no accedirien al museu per altres vies