És rellevant la importància de construir comunitats inclusives i diverses, on el sentit de pertinença reflecteixi la convivència de diferents cultures, religions i llengües. Reconeixem que la diversitat és una oportunitat per enriquir-se, però també presenta desafiaments com l’exclusió i les desigualtats, per la qual cosa és fonamental promoure vincles genuïns, contacte personal i narratives que enforteixin el teixit social basat en el respecte, la igualtat i la participació activa.
Així mateix, destaquem la importància de formar una ciutadania crítica i lliure, capaç de participar en la construcció del futur local. Per això, és necessari promoure el pensament crític davant discursos populistes, sectarismes, simplificacions i manipulacions a les xarxes socials, que moltes vegades difonen informació falsa i tendenciosa. També volem assenyalar que a internet, encara que tot sembli gratuït, en realitat paguem amb les nostres dades i atenció, cosa que influeix en les nostres decisions.
D’altra banda, l’educació en creativitat ha estat infravalorada, sovint vista només com una cosa d’artistes, quan en realitat és una capacitat innata de tots els éssers humans. Educar en creativitat implica desenvolupar habilitats per generar idees noves i valuoses que puguin transformar i promoure canvis en diferents àmbits. La capacitat de crear i innovar és essencial per afrontar els reptes futurs de les ciutats, per la qual cosa és crucial atendre les necessitats culturals i educatives de la ciutadania, promovent programes que enforteixin les seves capacitats creatives i, així, enfortir el capital social.
La construcció de la ciutat/comunitat en contextos cada cop més complexos.
La construcció d’un “NOSALTRES” inclusiu i obert que defineixi el sentiment de pertinença lliure a la ciutat.
La ciutat de tothom.
Les nostres ciutats tenen ara una diversitat més gran que la que podíem observar fa vint anys. En aquestes dues últimes dècades, aquest ha estat un dels elements més rellevants pel que fa a la transformació que s’ha produït en els àmbits urbans. Àmbits cada cop més diversos i plurals que, alhora, són contenidors de moltes comunitats: culturals, religioses, lingüístiques… Aquesta diversitat és una porta oberta a grans oportunitats i generadora d’una gran riquesa, però alhora també és generadora d’una gran complexitat. I també pot ser-ho de processos d’exclusió.
Alhora, la vida comunitària no està exempta de tensions i conflictes; saber abordar-los i trobar vies de diàleg és crucial per a l’establiment d’acords que poden millorar la convivència ciutadana. En aquest sentit, el conflicte pot esdevenir una eina de construcció de comunitat.
Un dels reptes que hem d’afrontar els governs locals és com, des del respecte a cada comunitat constitutiva, construïm el “NOSALTRES COMÚ”, inclusiu i obert, allò que ens fa sentir que formem part d’una comunitat on hi cabem totes i tots, que és la ciutat. Una comunitat de la qual formem part a través de vincles que construïm des de la llibertat. On l’individu pot desenvolupar la seva essència, en harmonia amb la vida comunitària.
Necessitem conèixer i reconèixer els altres. Tenir contacte i establir vincles justament amb aquells que no són com nosaltres, amb aquells que pensen o creuen diferent de com nosaltres ho fem. En un món interconnectadíssim a través de les tecnologies, podem observar, en canvi, que falta més que mai el contacte personal amb les persones físiques, la presència.
D’altra banda, les desigualtats creixen de manera desmesurada. Desigualtats generadores d’exclusió que reclamen polítiques que les reconeguin i sobretot actuïn per reduir-les.
Als nostres municipis, hi són presents els conflictes d’identitat. I en contra dels qui prediquen sobre les identitats múltiples i les seves virtuts, n’hi ha que ho fan sobre els essencialismes identitaris. Alguns actuen a favor del mestissatge, mentre d’altres ho fan en sentit oposat, per preservar la “puresa de l’essència original”.
Tot el que fins ara hem esmentat conflueix en el “dret a la ciutat” de qualsevol persona i col·lectiu. Un dret que David Harvey considera que no és simplement el dret d’accés a allò que ja existeix, sinó el dret a canviar-ho a partir dels nostres anhels més profunds.
En aquests “nous” escenaris necessàriament conservarem les velles tradicions i els vells mites, però potser és hora de, junts, pensar que hem de construir noves narratives que ens representin a tots i totes i que ens permetin crear teixit comunitari.
Per això, fem una crida als municipis membres de l’AICE i a aquells altres que vulguin unir-s’hi, perquè ens comparteixin les seves experiències sobre aquest eix, concretament:
Accions que afavoreixin el diàleg intercultural, que creïn espais de diàleg i conversa entre diferents comunitats culturals, religioses i lingüístiques.
Iniciatives que construeixin un “Nosaltres”. Experiències que contribueixin a construir un sentit de comunitat inclusiva, on es reconeguin i respectin les diferències, i es fomenti un sentiment de pertinença compartida.
Projectes en què es celebri la diversitat i la pluralitat, mostrant com aquestes característiques enriqueixen la vida urbana i contribueixen a la identitat de la ciutat.
Experiències educatives i culturals que abordin i busquin reduir les desigualtats i processos d’exclusió i segregació, promovent polítiques i accions que beneficiïn el conjunt de la comunitat.
Experiències que facilitin el contacte personal i la interacció física entre individus de diferents orígens, contrarestant la deshumanització que pot sorgir en un món digitalitzat.
Propostes que tinguin en compte la diversitat cultural i convidin a la reflexió sobre els conflictes d’identitat, promovent un enfocament que valori tant les identitats múltiples com la necessitat d’un teixit comunitari cohesionat, en què es reforci el sentiment de pertinença.
Intervencions que abordin el concepte del “dret a la ciutat”, permetent que la ciutadania participi activament en la transformació del seu entorn urbà.
Programes/projectes que busquin crear nous mites i narratives que representin totes les comunitats, contribuint a la construcció d’una identitat col·lectiva més rica i diversa.
El desenvolupament d’una ciutadania crítica i lliure per participar en la construcció del futur local. Formació i promoció del PENSAMENT CRÍTIC per adquirir eines contra els sectarismes, els discursos populistes, les simplificacions i les manipulacions informatives.
Observem de manera sorprenent el creixement de moviments que qüestionen l’evidència científica. Cada cop hi ha més seguidors de teories estrafolàries, a vegades de perilloses actituds, com el moviment antivacunes o “sorprenents i ingenues” com els terraplanistes, per exemple. En ocasions, sembla que la Il·lustració no hagués existit, que tornem als temps de l’obscurantisme.
En un article recent, la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Judit Carreras, citava Kant, i recordava les tres preguntes: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar? I apuntava, tres-cents anys després, que coneixement, acció i esperança són el llegat il·lustrat sobre el qual pensar críticament el present, aprendre de les ferides del passat i reinventar un món que ha deixat de creure en el futur.
Continuava exposant que les bases d’aquest futur han de ser la creativitat, la imaginació, reforçar solidaritats polítiques i afectives i pensar críticament. Necessitem fer-ho perquè ens trobem en un moment d’extrema polarització ideològica de les nostres societats. Conviccions, actituds i convençuts acrítics que fan que moltes persones s’identifiquin de manera absoluta amb un grup determinat i que no qüestionin cap de les seves decisions o actuacions. Grups que cada vegada tenen més rellevància a les nostres societats i que actuen de manera cada cop més sectària.
Una altra qüestió, que abona aquesta nova realitat, és la informació publicada i la que es difon a través de les xarxes socials. Una informació que ens aclapara, que no podem digerir, i que ens arriba dirigida i carregada de simplificacions, manipulacions i falsedats. Amb uns mitjans cada vegada menys lliures, que actuen més com a palanques al servei d’interessos econòmics, i que presenten alguns biaixos perillosos, com la invisibilitat de determinats col·lectius i l’omnipresència d’altres.
Aparentment tot el que tenim a internet és gratuït. Naveguem sense cap cost, però paguem el preu dels algoritmes que van personalitzant els estímuls comercials que rebem. I no només comercials.
Hem de promoure una ciutadania lliure i responsable per ser, no només consumidors o clients, sinó ciutadans i ciutadanes actius/ves que prenen part i participen en la construcció del present i futur de les nostres ciutats.
Per això, fem una crida als municipis membres de l’AICE i a aquells altres que vulguin unir-s’hi, perquè ens comparteixin les seves experiències sobre aquest eix, concretament:
Experiències que promoguin el pensament crític i la reflexió sobre la informació que consumim, ajudant la ciutadania a qüestionar i analitzar les fonts de coneixement.
Projectes que abordin el fenomen de la desinformació a les xarxes socials i mitjans de comunicació, que eduquin sobre el mètode científic, la importància de l’evidència i en com discernir entre informació veraç i teories infundades.
Creació de programes que analitzin l’impacte de les tecnologies digitals en les nostres vides, discutint tant els seus beneficis com els seus riscos.
Experiències que donin veu a diferents col·lectius, especialment aquells que solen ser invisibilitzats.
Iniciatives que formin en la participació activa, promovent espais de diàleg on les persones puguin expressar les seves idees, escoltar diferents punts de vista i aprendre a argumentar de manera respectuosa i fonamentada.
Projectes que convidin la ciutadania a col·laborar en iniciatives de transformació urbana, educativa, cultural, etc., que requereixin anàlisi, avaluació d’opcions i presa de decisions fonamentades, amb vista a enfortir la seva capacitat crític-analítica i amb això la democràcia local.
Iniciatives de resolució de conflictes socials, mediació comunitària i foment d’una cultura de pau a través del diàleg.
Projectes que reforcin la democràcia participativa i la construcció col·lectiva de la ciutat.
El desenvolupament d’una ciutadania creativa que promogui noves sensibilitats, estratègies i eines per afrontar els reptes de la seva societat.
L’educació cap a la creativitat sempre ha estat força devaluada pels sistemes educatius i la societat en general. Hi ha hagut sempre un malentès sentit utilitarista del fet educatiu.
També hi ha hagut una confusió conceptual dels termes innovació i creativitat. I s’ha simplificat en la idea que la creativitat és “allò dels artistes”, com si aquesta capacitat no fos pròpia dels éssers humans. Educar és precisament generar capacitats, una d’elles la creativitat.
Angélica Sátiro, pedagoga i especialista en ciutadania creativa, considera que crear és generar idees noves i millors. Idees que poden ser aplicades en diversos camps a través de diferents llenguatges. I aquestes idees amb valor són les que transformen i promouen canvis. La capacitat de crear i d’innovar són necessàries per afrontar els reptes de futur de les nostres ciutats, cada vegada més complexos.
Entenem que per generar capital social és imprescindible desenvolupar la capacitat creativa de la ciutadania. Per això, és absolutament imprescindible atendre les seves necessitats culturals i educatives i promoure programes per al seu desenvolupament. Un bon teixit social i creatiu suposa una bona base per donar respostes als desafiaments actuals.
Per això, fem una crida als municipis membres de l’AICE i a aquells altres que vulguin unir-s’hi, perquè ens comparteixin les seves experiències sobre aquest eix, concretament:
Exemples d’iniciatives educatives reeixides que hagin integrat la creativitat en els seus programes.
Models d’educació transformadora que combinin creativitat i innovació en diferents contextos, com en projectes comunitaris, tecnològics o culturals.
Projectes que fomentin la creativitat ciutadana: tallers, activitats i programes que permetin a la ciutadania explorar i desenvolupar el seu potencial creatiu.
Esdeveniments culturals o tallers on la ciutadania pugui expressar-se creativament, reflexionar sobre el seu entorn i proposar idees innovadores a través de l’art, la música, el teatre o l’escriptura.
Plataformes o espais col·laboratius que facilitin l’intercanvi de coneixements, experiències i bones pràctiques, enfortint la creativitat col·lectiva.
Iniciatives de cocreació entre la ciutadania i els centres culturals del municipi, on artistes, joves i persones adultes puguin expressar-se, experimentar i compartir les seves idees creatives.
Experiències educatives i culturals dirigides a donar resposta a desafiaments creatius que utilitzin la tecnologia i les xarxes socials per compartir idees, col·laborar en projectes i participar.