Joan-Carles Mèlich Sangrà és un filòsof català i professor de Filosofia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1991 fou nomenat professor titular de l’àrea de Teoria i Història de l’Educació a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor d’una extensa obra assagística en filosofia, ètica i pedagogia, centrada des de mitjan anys noranta en la noció de finitud, amb referències filosòfiques, literàries i cinematogràfiques. L’any 2022 va rebre el Premi Nacional d’Assaig, amb l’obra La fragilidad del mundo: Ensayo sobre un tiempo precario (2021).
L’educació és un eix central del seu pensament: entén la relació educativa com una relació dual, íntima i asimètrica, de caràcter ètic. En aquest marc, atorga un paper fonamental a la memòria i al testimoni, que reivindica com a facultats essencials per situar l’ésser humà en el món.
Filosofia de la finitud. La filosofia aquí esbossada intenta mostrar la fragilitat i la vulnerabilitat de la vida i pensar l’ètica i l’educació des d’aquesta perspectiva.
La fragilitat del món. Assaig sobre un temps precari. Aquest assaig suposo una obertura decidida a la complexitat i l’ambivalència del món, també als seus aspectes foscos i dolorosos.
La educación como acontecimiento ético. Coautoria amb Fernando Bárcena. El llibre tracta de pensar l’ètica com la condició de possibilitat de tot vincle educatiu; l’ètica entesa no com una cosa que està en el fonament (epistemològic i ontològic) de l’educació.
Avui s’educa més en la crueltat i en la indiferència que en la compassió
No hi ha pensament sense dubte
L’educació ha estat colonitzada per la pressa