Márcia Tiburi és una filòsofa, escriptora, artista plàstica i crítica literària brasilera. És doctora en Filosofia Contemporània per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul i llicenciada en Arts Plàstiques. També és professora del Programa de Postgrau en Educació, Art i Història de la Cultura de la Universitat Presbiteriana Mackenzie de Sao Paulo.
La seva recerca se centra en l’ètica, l’estètica i la filosofia del coneixement. Ha publicat nombrosos llibres de filosofia i novel·les, a més d’escriure per a revistes especialitzades i diaris. Tiburi defensa un feminisme que lluita pels drets de tothom, obrint espais per a altres expressions de gènere i sexualitat i promovent una idea inclusiva d’humanitat.
Durant quatre anys va formar part del Partit Socialisme i Llibertat i el 2018 es va afiliar al Partit dels Treballadors, avalada per Lula. El desembre de 2018 es va exiliar a París a causa d’amenaces de mort i persecució motivades pel Moviment Brasil Lliure.
Como conversar com um fascista: reflexões sobre o cotidiano autoritário brasileiro. Analitza com es manifesta el pensament autoritari i el feixisme en el dia a dia i com dialogar amb aquestes formes de pensament, utilitzant eines filosòfiques i crítiques. Aquest títol ha estat traduït i publicat en anglès, ampliant-ne l’impacte internacional.
Filosofia prática: ética, vida cotidiana, vida virtual. Un dels seus llibres filosòfics més citats, on Tiburi aplica el pensament filosòfic a qüestions ètiques contemporànies, com la vida digital, les relacions humanes i les decisions quotidianes.
Delírio do poder: psicopoder e loucura coletiva na era da desinformação. Analitza com la desinformació, el discurs d’odi i les dinàmiques autoritàries generen una forma de psicopoder que alimenta la manipulació emocional i la bogeria col·lectiva.
Lluitar contra el feixisme és lluitar contra el patriarcat, el capitalisme i el neoliberalisme
El pensament no és neutre: o bé confirma l’estat de les coses, o bé és crític i transformador de les subjectivitats
El soroll serveix per a moltes coses, sobretot per a la generació del buit