Richard Sennett és un sociòleg i historiador estatunidenc, considerat un dels assagistes més innovadors i influents del pensament contemporani. La seva obra se centra en l’anàlisi de la vida social a les ciutats, els lligams socials en l’entorn urbà, les transformacions del treball i els efectes del capitalisme en les formes de vida i la cultura actuals.
Actualment és assessor de les Nacions Unides en el Programa sobre Canvi Climàtic i Ciutats, membre del Centre sobre Capitalisme i Societat de la Universitat de Columbia i professor visitant d’Estudis Urbans al MIT. També ha estat catedràtic a la Universitat de New York, on va fundar l’Institut d’Humanitats, i a la London School of Economics, on és professor emèrit.
Entre les seves obres més destacades sobre ciutat i vida urbana hi ha Vida urbana e identidad personal (2002), Construir i habitar. Ètica per a la ciutat (2019) i Diseñar el desorden (2021). En relació amb el capitalisme contemporani i els seus efectes, ha publicat llibres com La cultura del nou capitalisme (2006), El artesano (2009) i Juntos (2012).
Ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals el Premi Hegel el 2006, el Premi Gerda Henkel el 2008 i el Premi Spinoza el 2010, així com el doctorat honoris causa de la Universitat de Cambridge i la Medalla del Centenari de la Universitat de Harvard.
Los usos del desorden: La identidad personal y la vida en la ciudad. És un text fonamental per entendre la influència que els espais que habitem exerceixen sobre el nostre desenvolupament personal i social, però sobretot per trobar les vies per les quals escapar dels seus perills reivindicant els efectes positius.
Construir i habitar: ètica per a la ciutat. Repensar la ciutat és l’objectiu d’aquest llibre, que fa un recorregut per la seva evolució partint de la sociologia i de l’urbanisme, i prenent com a base tant reflexions d’arquitectes i urbanistes com de filòsofs.
L’espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. En aquets llibre, Sennett apunta que per fer una bona planificació de l’espai públic hauríem de ser creatius i transgressors.
Recuperem la vida pública, la trobada amb aquells que no són com nosaltres
Allò que és gratuït comporta sempre una forma de dominació
Si féssim el que la gent vol, acabaríem construint urbanitzacions tancades