Richard Sennett

Richard Sennett és un sociòleg i historiador estatunidenc, considerat un dels assagistes més innovadors i influents del pensament contemporani. La seva obra se centra en l’anàlisi de la vida social a les ciutats, els lligams socials en l’entorn urbà, les transformacions del treball i els efectes del capitalisme en les formes de vida i la cultura actuals.

Actualment és assessor de les Nacions Unides en el Programa sobre Canvi Climàtic i Ciutats, membre del Centre sobre Capitalisme i Societat de la Universitat de Columbia i professor visitant d’Estudis Urbans al MIT. També ha estat catedràtic a la Universitat de New York, on va fundar l’Institut d’Humanitats, i a la London School of Economics, on és professor emèrit.

Entre les seves obres més destacades sobre ciutat i vida urbana hi ha Vida urbana e identidad personal (2002), Construir i habitar. Ètica per a la ciutat (2019) i Diseñar el desorden (2021). En relació amb el capitalisme contemporani i els seus efectes, ha publicat llibres com La cultura del nou capitalisme (2006), El artesano (2009) i Juntos (2012).

Ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals el Premi Hegel el 2006, el Premi Gerda Henkel el 2008 i el Premi Spinoza el 2010, així com el doctorat honoris causa de la Universitat de Cambridge i la Medalla del Centenari de la Universitat de Harvard.

Obres destacades

Los usos del desorden: La identidad personal y la vida en la ciudad. És un text fonamental per entendre la influència que els espais que habitem exerceixen sobre el nostre desenvolupament personal i social, però sobretot per trobar les vies per les quals escapar dels seus perills reivindicant els efectes positius.

Construir i habitar: ètica per a la ciutat. Repensar la ciutat és l’objectiu d’aquest llibre, que fa un recorregut per la seva evolució partint de la sociologia i de l’urbanisme, i prenent com a base tant reflexions d’arquitectes i urbanistes com de filòsofs.

L’espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. En aquets llibre, Sennett apunta que per fer una bona planificació de l’espai públic hauríem de ser creatius i transgressors.