Agnès Boixader proposa construir un món des del “jo a la comunitat”, criticant les fal·làcies il·lustrades de la llibertat absoluta i el progrés infinit, que han generat narcisisme i destrucció. Emfatitza que som éssers interdependents i presenta la teoria de les capacitats de Martha Nussbaum. Aquesta cerca assegurar una “vida bona, llarga i amb sentit” mitjançant el desenvolupament de deu capacitats humanes essencials, i l’educació és l'”element fundacional” per crear oportunitats. Aposta per un pensament crític, creatiu i compassiu, prioritzant la relació humana i l’escolta sobre els protocols.