David Bueno sosté que l’espècie humana hauria de denominar-se “Homo Artísticus” en lloc de sol “Homo sapiens”, atès que la creació d’art amb propòsit és una capacitat biològica exclusiva de la nostra espècie. Argumenta que aquesta habilitat, que diferencia l’art humà de la simple imitació (com la d’elefants o la IA), va sorgir fa aproximadament 80.000 anys gràcies a un canvi anatòmic en el coll que va permetre la vocalització complexa i el desenvolupament del llenguatge, establint les bases per a totes les formes d’art. Destaca que totes les arts (i fins i tot la ciència i la filosofia, que considera derivades artístiques) es caracteritzen per ser creatives, flexibles i simbòliques/abstractes. No obstant això, lamenta que aquestes capacitats, encara que innates i instintives en els nens i nenes, sovint són “mutilades” per un sistema educatiu i una societat que les infravaloren en favor d’altres disciplines. Subratlla que el treball a través de les arts és crucial per a integrar els sistemes emocional i racional del cervell, fomentant l’apoderament i una major llibertat d’elecció en els individus, i defensa per conrear aquestes facetes per a una vida més rica i conscient